dissabte, 28 de juny de 2008

Metges sense maneres

Existeix un tipus de professional sanitari que exerceix com ho solen fer els caixers de les benzineres: sense esma, amb una aspror robòtica desagradabilíssima. Una actitud fins a cert punt tolerable si del què es tracta és que t’omplin el dipòsit, però del tot inacceptable quan hom s’hi juga la salut. Fa ben poc, he hagut d’heure-me-les amb una doctora així, –sortidor 3, 40 Euros de Súper 95–, agra i petulant fins a ratllar la incompetència. Desafortunadament, l’experiència de topar-se fustots vestits amb bata blanca sol ser habitual. No goso assegurar que cada cop n’hi hagi més. Però constato que mentre els límits del coneixement mèdic s’han eixamplat fins a extrems insospitats, les relacions entre metge i pacient no han progressat en la mateixa mesura. Penso que fóra un greu error relativitzar aquest desequilibri, reduir l'assumpte a una mera qüestió de formes, a un caprici propi dels més exigents, ja que sense una mínima actitud empàtica, sense una espurna de psicologia, sense la capacitat de modular el discurs, la pràctica mèdica perd gran part del seu sentit.
Aprofitant que estem en periode d’accés a la universistat, em permeto d’adreçar un missatge als aspirants a Doctor House: si us interessa més el seu expedient que allò que pugui dir-vos el malalt, aleshores alguna cosa grinyola. Si creieu que el vostre deure és executar el protocol establert amb independència de qui ateneu –del cas concret a què us enfronteu– llavors feu-vos funcionaris de l'Agència Tributària i cediu la vostra plaça a algú que, de debò, s'estimi la professió. Perquè, en definitiva, molt abans que les síndromes, les dolències, o de qualsevol patologia hi ha l'ésser humà que les pateix; hi ha totes les seves temences, les angoixes i els seus neguits. Repenseu-vos-ho, doncs. Convé que us plantegeu si darrera de la vostra tria hi ha una veritable voluntat de servei, si us mou una clara vocació humanista. Si no és el cas, deixeu-me aconsellar-vos d’apuntar cap a d’altres objectius laborals. Creieu-me, tots hi sortirem guanyant.

1 comentari:

Jordi Graupera ha dit...

Hola! Gràcies per linkar-me. Et llegiré amb atenció.

Una abraçada,

Jordi Graupera