dissabte, 2 de febrer de 2008

Hòstia puta

Verge santa! En plena precampanya de la precampanya, els bisbes espanyols s'arremanguen la sotana i salten al ruedo electoral amb el birret per montera per adoctrinar-nos sobre els autèntics valors de la democràcia. Esclar, precisament ells, demòcrates practicants des dels segles dels segles, encarnació terrenal de la llibertat, símbols de tolerància i garants de la igualtat entre els homes per la gràcia de déu. Jesús!
La seva església és lliure de pronunciar-se sobre allò que li plagui, però d'algú amb connexió il·limitada, gratuïta i sense fils amb la divinitat se li pressuposa, com a mínim, un xic més de vergonya. En cal molt poca per satanitzar col·lectius desafectes als seus principis, per tractar de preservar la pulcritud moral d’algunes institucions sense parar compta que Diògenes ja fa temps que habita a les seves estances.
Al capdevall, qui són ells per donar-nos lliçons en aquesta matèria? Ells, que van cobrir amb pal·li el dictador i la seva dictadura; ells, que es regeixen per un sistema autàrquic, feudalitzat i obscur; ells, que han oprimit les consciències de generacions i generacions d'éssers humans arreu; que arreconen la dona i aquells qui frueixen amb plenitud d’allò que ells gaudeixen en clandestinitat i sovint en l’absoluta penalitat. Integristes, en definitiva. De pell rosada i llustrosa, però integristes. Desproveïts d’explosius però amb micròfons. Integristes.
La seva existència, tanmateix, em recomforta. M'omple comprovar que aquests espectres cavernaris encara representen una certa manera de concebre l'espanyolitat. M'enorgulleix concloure que al nostre país no som d'eixe món. Que la majoria de nosaltres hem superat l’estat de por, d’entollament i servitud que tan de temps han imposat. I que ara, la llum que ens il·lumina no és pas la del seu déu sinó la de la cultura i el progrés. Que les seves vajenadas ressonin arreu! Cada nou sermó, un nou pas cap a la seva apocalipsi. Amén.