dimarts, 20 de novembre del 2007

Sutura social

Darrerament, un significant nombre de veus coincideixen a apuntar que la desconnexió entre l'activitat política i la realitat social és cada cop més persistent. Casos com el del desgavell provocat per l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona posen de manifest que els fluxos de poder circulen, sovint, en un pla paral·lel, quasi eteri, molt allunyat del de les necessitats més tangibles. Aquesta manca de convergència explica –entre d'altres coses– la devellada continuada en les xifres de participació i el creixent sentiment de desconfiança en vers de les institucions i els instruments de govern.
Sense una revisió profunda del paper de tots i cadascun dels agents socials, aquest procés de desvinculació pot desenvocar en una crisi irreversible del sistema democràtic.
Apunto algunes mesures per tal d'evitar una fractura definitiva:
Primera –i potser més necessària. Cal un exercici d'autocrítica dins les cúpules de les organitzacions polítiques majoritàries. L'afany de protagonisme i la pèrdua de referents morals clars desdibuixen la veritable funció dels partits, que no és cap altra que la de vehicular les voluntats dels electors.
Segona. Les noves tecnologies han permès de dinamitzar gairebé tots els procesos de relació. Així doncs, els òrgans de govern i els mètodes d'elecció no poden quedar-ne al marge. Cal permeabilitzar-los mitjançant l'adopció de nous recursos comunicatius que contribueixin a estretar els vincles amb la ciutadania; fins al punt de possibilitar –si s'escau– la participació directa de la societat en la presa de decisions.
Tercera, i última. La proliferació de plataformes civils evidencia que les dinàmiques polítiques tradicionals ja no aconsegueixen abastar tot el ventall d'inquietuds socials. Cal institucionalitzar el paper d'aquests moviments. Acostar-los als centres de decisíó d'una forma regular i, sobretot, treure partit de la seva transversalitat.