divendres, 16 de novembre de 2007

Fluorescència i camuflatge

Dos llibres, una pila d'articles i força minuts escoltant les seves intervencions en tertúlies radiofòniques m'han permès d'accedir a les lleis bàsiques de l'univers Sala i Martín. Amb uns quants clicks complementaris per la xarxa m'he acostat als fonaments liberals que l'eminent catedràtic proclama amb tanta fluorescència. Un parell de conclusions immediates al respecte d'aquesta aproximació:
Primera. El concepte de liberalisme està, en general, mal entès a casa nostra. La constant vinculació dels postulats liberals amb els corrents de pensament més conservadors n'han estigmatitzat la percepció. De fet, ha estat la pròpia dreta qui s'ha autoetiquetat de liberal amb la finalitat de perfumar la rancior del seu model econòmic; una maniobra de camufaltge pastada a la que ja els ha dut a reallotjar-se –virtualment, esclar– al centre de l'eix social. A la resta d'Europa, el liberalisme gaudeix d'unes altres connotacions, en molts casos, íntimament lligades a polítiques d'un evident caràcter progresista.
Segona. Xavier Sala i Martín és una de les personalitats més rellevants de la nostra història recent. Brillant, reputat, íntegre, lúcid, àcid, coratjós, iconoclasta; i podria extendre unes quantes ratlles avall la tirallonga d'adjectius. Uns qualificactius que, llastimosament, no serveixen per definir molts dels nostres referents actuals.
Per acabar, em permeto de recomanar el llibre del mateix Sala Economia liberal per no-economistes i no-liberals, tot advertint, això sí, que la seva lectura pot fer trontollar els axiomes més petris.