dimecres, 24 d’octubre del 2007

Placebo intel·lectual

Diuen que el nacionalisme es cura viatjant. Doncs a mi se m'accentua. Com més països visito, més clar tinc que cada nació té les seves particularitats. Que poca cosa té a veure, per exemple, Ambers amb Lieja. Que no m'hi lliga res als extremenys. O, si més no, que m'hi uneix el mateix que als bretons. Renunciar a la reivindicació nacional és renunciar a la cultura, és negar l'evidència.
Aquells qui prescriuen el turisme com a mètode paliatiu, aquells qui utilitzen l'argument que la distància relativitza i pondera les prioritats, fan trampa. Recepten placebo. Tracten de fer-nos empassar que és egoista i provincià precupar-nos d'afers locals, com si mirar per un mateix fos incompatible amb fer-ho pels altres. És obvi que arreu compartim problemàtiques, reptes i oportunitats, però per contra també ho és que cada col·lectiu ha de tractar de resoldre'ls en la forma que millor s'adigui a la seva idiosincràcia. Sense aquest factor diferenciador, sense matisos correctors, es corre el risc d'esquerdar la realitat, de fracturar-la pel bell mig enduent-se per davant els mecanismes que engranen el progrés amb la societat.
Els doctors en cosmopolitisme recomanen bellugar-se per, al capdevall, romandre inmòbils de pensament.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Ei Jaumme!!
Que encertat el que dius, ´jo sòc de les que quan et pregunten d'on ets contesto from catalonia, not spain... a mi em passa el mateix, viatjar em fa adonar-me de com valoro el que tinc aquí...