Berlín, llums i ombres

Escric des de l’habitació de l’hotel, al pis onzè d’un gratacels a Alexanderplatz. Alçant el cap veig com s’enlaira la imponent Fernsehturm, il·luminada intermitentment per una festiva combinació de colors. En aquesta ciutat, quan cau el sol, la pedra i el formigó es tinten de llum. Sembla com si les autoritats municipals tractessin d’atenuar la feixuga càrrega que la història ha conferit a les construccions orientals a base de cromoteràpia. En certa manera, el mètode funciona i allò que de dia irradia gravetat i malfiança tot d’una es vivifica, potser en excés, fins adoptar un posat gairebé bufonesc que disfressa amb excessiu sarcasme els protagonistes d’un passat fosc i encara perceptible en d’altres punts de Berlín.