Estudis ambientals

Potser vaig errat, però em fa l'efecte que, d'un temps ençà, els anuncis d'ambientadors han proliferat considerablement. Tant, que en segons quins talls publicitaris apareixen més pulveritzadors de fragàncies domèstiques que perfums corrents o lleva-taques —que ja és dir. N'anuncien de sobretaula, d'específics pel bany, d'acció manual, de dispensació automàtica, d'ambivalents, multi-aromes... Tots m'irriten. D'entrada, no puc estar-me de pensar en allò que emmascaren, en l'olor que se'ls ha encomanat de mitigar. La connexió és immediata: frescor dels cítrics del Carib ergo més merda que el pal d'un galliner. Alhora, un conflicte sensorial, reptilià. Quelcom en la composició d'aquestes andròmines que m'ofèn l'ordre químic del cervell. A cada inspiració, una barrinada aguda dins la closca.
Sembla mentida que, malgrat l'amplíssim assortit de fragàncies, sigui tan excepcional ensumar-ne de mitjanament amables, de prou terrenals, que tot just flairin a realitat. Si de mi depenés, als prestatges dels supermercats, acompanyant les formulacions psicodèliques habituals, podríem trobar, per exemple, la d'escalibada. Poquíssimes essències superen la d'un pebrot ennegrint-se al forn. A tall d'anècdota, confesso que vaig escollir el meu pis actual, en part, perquè en visitar-lo per primer cop —a quarts de dues de la tarda— l'escala sencera bategava al ritme del xup-xup que coïa la veïna del tercer. Sofregit de la mare per tot. Ceba i tomàquet fonent-se i elevant-se pel pati de llums. Efluvis de felicitat. Sensació d'haver topat amb l'indret ideal per pujar una criatura.
Hi ha també el cafè. Si el de cassola fa migdia, l'olor de cafè és patrimoni del matí —de primera hora del matí concretament. De cada cop menys primeres hores del matí, per desgràcia. Les cafeteres exprés i les de càpsules han arreconat les tradicionals, les de fogó. Natural. Fan un cafè dens, opac, gens infusionat, a anys llum de les de tota la vida. No obstant, i com de costum, la qualitat té un preu. A banda d'haver-se carregat l'expectativa, la prèvia del bull, les cafeteres d'última generació han confinat l'aroma, la flaire benefactora, el baf torrat que mica en mica s'expandeix fins amarar totes les estances.
Prova que el negoci dels ambientadors necessita una veritable alenada d'aire fresc, un dels cèlebres aforismes de l'ara candidata a diputada al Parlament de Catalunya, Carmen de Mairena:
—Tengo mucho glamour porque mi coño huele a ambipur.