divendres, 16 de gener del 2009

Escriure

Això d'escriure és molt fotut. Vull dir que és molt fotut provar d'escriuré bé. A risc de sonar pretenciós i volgudament martiritzat, certifico que provar d'escriure bé desgasta. Parlo per mi, és clar. Ho atribueixo a l'autoexigència –en això, malaltissa. Ara i adés em qüestiono les paraules, em replantejo el to, l'estructura. Escric i reescric. I a cada passada brollen nous dubtes, altres dilemes. Tants que sovint m'atenallen i aleshores res no lliga i tot esdevé absurd, prescindible. Hi ha una munió de textos avortats errant pels llimbs en què s'ha convertit la paperera del meu escriptori. Haig d'imputar-ho també a l'erosió d'exposar-se, a l'embat de la por, al què diran. L'escriptura és una activitat d'exhibicionistes. Cal una certa tendència impúdica per mostrar-se cobert tan sols de lletres. I alhora està la frustració. Fa poc, un autor novell admetia en una entrevista haver-se llençat a escriure empès per l'escàs nivell de les obres que acostumava a llegir. Esperançadora confessió. Les bones lectures, no obstant, produeixen un efecte contrari. Puc assegurar-ho. En el meu cas són un peatge. Accedint-hi avanço, sí. Descobreixo formes, estímuls, objectius. Però alçar la barrera té un preu. Travessant-la assumeixo la pròpia posició, prenc consciència de les distàncies i em pregunto si, de tan enormes com són, l'esforç paga la pena.
Escriure és molt fotut, sobretot quan veritablement en tens ganes.

8 comentaris:

Míriam ha dit...

Acabo de conèixer el teu bloc. S'hi està bé. Coneixes aquestes paraules:

"No estic segur que la meva obra expliqui alguna cosa, però em sento millor per haver-la escrit. Per a mi, la creació és simple reacció a l'existència. En certa manera, és gairebé una segona mirada a la vida. Passa alguna cosa, després hi ha un espai, i després, sovint, si escrius, refàs en paraules el que ha passat. No canvia ni explica res, però en el trànsit d'escriure-ho es produeix una sensació força eufòrica, o un procés de calidesa o curatiu, o les tres coses alhora, o potser alguna més. Depèn. Gairebé sempre que escric alguna cosa que està bé, segons el meu parer, tinc un intens sentiment de bona sort. Fins i tot en el treball purament inventiu, en la ultraficció, tot està pres de la pura realitat, alguna cosa que has vist o somiat, o alguna cosa que has pensat o que hauries d'haver pensat. La creació és un miracle prodigiós i infernal, alhora, mentre dura."
-CHARLES BUKOWSKI-

Me les van regalar per reis i em van agradar.

contacte ha dit...

Benvinguda mila. I moltes gràcies pel testimoni. Des d'ara, això també és casa teva.

Josep (sl) ha dit...

Tens una bona selecció tan a les man com a les orelles. Jo ja pocs dies tenia a les mans: La dictadura de la incompetència, ara tinc la Ombra del vent. I a les Orelles: Mishima, però ara hi tinc Manel.

Josep (sl) ha dit...

PD: Els bons salvatges també ha passat per les meves mans.

Noctas ha dit...

Un Sí ben gran a aquest article. Escriure bé és molt fomut però els lectors t'ho agrairan sempre. Jo escric com aparentment ho feia Kerouak "a lo que salga" i potser escric així perquè em fa por escriure com Deu Mana, més que res, per la òstia que em pugui fotre. També són coses de la inteligència., el que vull dir és que escriure bé requereix d'una inteligència que a vegades un no té...parklo òbviament del meu cas particular...saludus crack

Efrem ha dit...

Jo veig l'escriptura com un art. Per això cal talent, talent natural. Però el talent natural no ve sol, ve després de parar-hi atenció, i això és dedicar-hi hores, i hores i més hores i més hores encara. Pràctica, passió, devoció, fe, amor, determinació, voluntat. Tot això necessita temps, esclar, i el problema de sempre és aquest, el temps...

Salut i endavant!

Anònim ha dit...

Ha de ser terrible, jo també ho crec. No solament per aquest nivell d'autoexigència que dius que tens i que penso que és desitjable i fins i tot imprescindible. Tots els que et llegim te l'hauriem d'agrair, dons és el que li deu posar forma a les teves idees, al contingut del teu pensament. Per altra banda descobrir-te i exposar-te a la llum pública aquest contingut ha de donar vertígen, i tant !
De tota manera, ens podries mostrar els rebutjos, potser ho entendíem millor,;)
Segeix patint, ja m'agrada com ho fas!!!!

Assumpta ha dit...

Malgrat que escric infinitament pitjor que tu, entenc el que vols dir :-)

Escrius molt bé. Acabo de fer el salt des del blog d'en Noctas i tan sols he fet una ullada per sobre dels darrers articles (sóc a la feina... aisssss) però aquest m'ha cridat l'atenció per la temàtica i la magnífica forma en que està escrit.

Tinc 47 anys i llavors, a escola, tot, absolutament tot, era en castellà. El català no el tenia ni com a assignatura.
Ma germana, que en té 42, també ho feia tot en castellà però ja els ensenyaven català més o menys seriosament.

Per a mi escriure en català suposa un esforç constant per mirar de trobar la paraula més adequada, em falten sinònims moltes vegades... Sóc plenament conscient que escric molt millor en castellà que en català, cosa que em fa pena i ràbia (què hi farem) en castellà no m'he d'aturar a pensar com s'escriu una paraula, no faig cap falta d'ortografia (en català sí, probablement ja n'hi hagi més d'una en aquest text, tot i que hi estic posant els set sentits jeje)

En fi, tota aquesta parrafada és per dir-te que és un plaer llegir algú que escriu tan bé com tu :-)