Enguany m'he fet amb un abonament a l'estadi. No podria haver escollit millor temporada per acomplir una de les fites que em vaig marcar per aquest any preludi de la trentena. D'entre aquestes, la localitat al Camp Nou i d'altres que ara no vénen al cas però que, de fet, hi estan íntimament lligades. Barça i país, m'és impossible destriar una cosa de l'altra.
Viscuts ja vora deu partits, puc ben asseguar que del meu seient estant he vist molt més futbol que en aquests darrers temps. Més futbol i, sobretot, molta més esperança. Gol nord segona graderia. Des d'allí veig planar l'omnipresent esperit d'en Johan que tot ho embolcalla. Sota el mantell del geni, el joc es fa bell, precís, eficaç. Instal·lat dins la bombolla, i durant gairebé dues hores, més que participar de l'espectacle faig teràpia, recupero l'orgull. Píndoles blaugranes per alterar la realitat.
Així doncs, Cruyff per damunt nostre, dissolt en l'ambient, i un Guardiola impecable dirigint l'orquestra arran de gespa, interpretant la partitura del mestre, la que ell ens va descobrir, la nostra. Una obra vibrant, encisadora, a l'abast només dels escollits. I a la llotja, presidint-ho, Laporta. Mai ningú no m'havia representat millor. Poca gent a la zona noble ha encarnat tan bé què significa ser del Barça, ser català. Arreu, excel·lència. Estil, educacó, capacitat, coratge. Just tot allò que li manca a Catalunya. Precisament allò del que careixen aquells qui ens governen. És per això que, en part, m'he fet amb un abonament: per nodrir-me, per refer-me, per mantenir la convicció que hi ha una alternativa. En front de Montilla, Joan Laporta. En front Benach, Sala i Martín. En front dels discursos miserables d'en Saura, de l'Iceta i de tota la corrua de camarades, les rodes de premsa d'en Pep. En front del campi qui pugui generalitzat, el projecte, la pinya dels jugadors després de vèncer l'adversari. Tot és possible al gol nord segona graderia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Agafem-nos-hi amb el Barça i ja veuràs com aquest any sí! M'encanta com en Laporta es mou pel món sense haver de demanar perdó per ser català. Ja n'hi ha prou d'agenollar-se. Molts com ell!
Que bé escrius Jaume. Jo sóc soci del Barça des que vaig néixer. Coses del meu pare que està com un llum. Me n'aleggro que puguis disfrutar d'aquest Barça excel.lent d'aquesta temporada que ha començat brillant i acabarà també brillant. Sala Martí i la seva lucidesa, el seu coneixement, el seu esforç per ser el gran economista que és. Guardiola i la seva visió pel futbol com a jugador i ara com entrenador, Barça i Catalunya, efectivament lligats, Barça- Madrid que és com una guerra sense morts...quina màgia té el futbol., de petit no m¡agradava massa el futbol., era dels qui llegia i deia que el futbol era mediocre., sempre he sigut idiota., quan em vaig adonar de la màgia del futbol vaig comprobar lo idiota que havia estat...en fi saludus crack i que el show de futbol del Barça continuï per sempre...
Avui deus estar mooooooolt content :-))
Tots els culés ho estem!! Jo vaig heretar el barcelonisme de mon pare i ho sóc fins el moll de l'os :-)
Publica un comentari a l'entrada