dimarts, 23 de novembre del 2010

Pacte lunar

Sempre hi ha qui, en comptes de la lluna, mira el dit que l'assenyala.
Els que a casa nostra menystenen la proposta d'Artur Mas de negociar un nou pacte fiscal cauen en la trampa que el líder de CiU ha parat a Espanya. Mas, doncs, pot estar tranquil. La trampa funciona a jutjar per com des d'aquí, inesperadament, també s'hi ensopega. Després de la sentència del Tribunal Constitucional, basten dos dits de front per adonar-se que aconseguir un model semblant al basc o el navarrès, a Catalunya, és del tot impossible, una quimera. De fet, després de l'escapçada de l'Estatut, és del tot impossible aconseguir res més, cap altre benefici per minso que sigui. Ens han dit prou. D'això, naturalment, n'és ben conscient el mateix Mas, que pot ser moltes coses però que de frívol i de neci no en té un pèl. Un parany per tant, un tripijoc que ha posat de manifest la miopia d'alguns. En aquest sentit, cal celebrar que Puigcercós hagi passat per l'oculista. Fins diumenge passat, mossegant l'esquer del concert amb una avidesa reveladora, el cap de llista dels republicans havia donat mostres de no guipar-hi gaire. El debat, però, va fer evident que Esquerra —o almenys el seu líder— ja ha pescat l'estratègia convergent: posar en entredit l'ordre constitucional, tensar fins al límit la precària sutura que ens lliga a l'estat. I tot amb la finalitat de fer obrir els ulls als pocs catalans que encara no han pres consciència de les dimensions del mur que Madrid ens ha aixecat davant dels nassos. Infranquejables. La proposta persegueix, en definitiva, una nova negativa, la penúltima tal vegada. Ben rotunda, ben il·lícita. Un no que vessi el vas, que ens faci saltar el mur, dir prou, dir adéu.
El dit són els calers, la lluna la sobirania.

5 comentaris:

Noctas ha dit...

Molt bona reflexió. Però Mas, malgrat voler enganyar espanya, amb un concert econòmic de teló de fons que ja sap que no li donaran, dic que Mas ¿què farà llavors? ...

contacte ha dit...

Noctas.
Amb el NO d'Espanya, incidirà públicament en com n'és d'il·legítima aquesta negativa, en com n'és de difícil l'encaix amb Espanya, pràcticament insostenible. Durant la legislatura farà alguna altra proposta -crec que sobre infraestructures, l'aeroport... i rebrem un altre no. A la legislatura 2014-2018, referèndum per la sobirania. El que Mas intenta és fer prendre consicència als catalans (siguin o no independentistes) que estem arribatn al límit. De fet, està intentat forçar el límit per a què, a mig termini, els partidaris de la sobirania siguin més d'un 50%. Pedagogia interior ben subtil i sibil·lina.

Noctas ha dit...

Molt bona reflexió, però crec que hi confies massa en l'ànim independentista de Mas. A mi em semblaria probable que Mas marqués aquest full de ruta si ell sapigués que una gran majoria de catalans la recolzen. Ara per ara, però, només un 36% la vol. ¿Aquest encaix impossible farà que aquesta xifra sigui més alta? aquesta és la pregunta i tu creus que Mas pensa que sí, i jo trinc els meus dubtes...abraç i el panorama desperta molta curiositat!

Josep (sl) ha dit...

Un 36% és un xifra alta, depèn les xifres varien però importen les tendències i la tendència és què l'independentisme creix i l'unionisme decreix.
El concert i una millora del tracte fiscal uneix a molta gent (entre el 70%-80%) que pateix els efectes del dèficit. Dir no pot fer un salt en les expectatives del independentisme. Obtenir un sí, d'un govern espanyol en minoria, incrementa l'autoestima de país i no crec que tampoc desactivi a gaires independentistes.

Efrem ha dit...

Potser sí, quan la marea dels "catalanistes moderats" es trobi sense sortida en les costes espanyoles, tenint l'independentisme com a mar de fons.... Potser arrossega a molts que no n'estàn convençuts. Però Espanya no és pas tonta, i abans de dir-nos que no al concert obrint-nos així les portes de la independència, ens el donaràn, PP i PSOE pactarien per canviar la constitució abans de deixar perdre Catalunya.