dimarts, 3 de març del 2009

Fidelitat literària

Sóc massa inconstant per la novel·la. Sovint, tot just començar, llegits un parell capítols, sé que aviat ho deixaré estar, que ràpidament tindré ulls per algun altre títol. Es podria dir que, en això de la lectura, sóc un adúlter indomable. Al llarg de la vida m'he compromès amb ben poques novel·les. A banda dels llibres, hi ha quelcom en mi que m'impedeix de concentrar els interessos a una mateixa activitat gaire temps –lúdica em refereixo. Amb els viatges, per exemple: per més que en gaudeixi, al setè dia les ànsies de retorn superen de llarg les satisfaccions de l'estada.
Tornant a la literatura, un punt d'impaciència també el reconec. M'exaspera anar tombant planes i no trobar punts d'ancoratge, fets que em vinculin al text i que m'empenyin a seguir tombant-ne. És per això que, habitualment, solc optar pels contes, l'assaig o fins i tot per les biografies. Sense una trama sostinguda puc anar picant a voluntat, distrubuint l'atenció a conveniència. I encara així, per casa, en aquest precís instant, mitja dotzena d'afers d'allò més diversos esperen ser represos.
Tanmateix, en ocasions, només fer-me'l a mans, tinc el convenciment ple que un llibre concret pagarà la pena, i aleshores persever-ho fins al punt i final. Això mateix m'ha succeït recentment amb "Crònica de la independència", de Patrícia Gabancho. Encara no en duia ni quaranta pàgines que ja havia enviat dos missatges recomant de llegir-lo cuita corrent. Muntatge excel·lent, d'una versemblança vibrant. En confiança, no esperava tal desplegament de recursos teòrics. Tres quarts del mateix amb el proper llibre de l'Enric Vila, "El meu heroi, Josep Pla". L'escriptura d'en Vila és neta i fonda. Amb independència del què tracti, fa de bon capbussar-s'hi. Cada idea, cada qualificatiu, cada coma –i més versant sobre Pla– mereixeran, ho garanteixo, la meva estricta fidelitat.

3 comentaris:

Noctas ha dit...

Ostres punyeteru ¿ja tens l'últim del Vila...? ja tinc ganes de llegir-lo jo però em semblava que sortia el dia 4 de Març., en tot cas a mi no em costa gens això de seguir una novel.la fins el final., tinc un amic amb una pluma tant bona com la teva que li passa exactament el mateix., comença una novel.la i no s'hi pot adherir i al final la deixa però suposo que el què ha llegit ja li ha servit per absorvir l'estil de l'autor., ell diu que fa un pica pica com si es trcatés d'un aperitiu., el millor es llegir sempre per plaer...saludus crack

contacte ha dit...

Noctas, encara no el tinc. Parlava d'un futur imminent. Promet!

Noctas ha dit...

És cert.. mereixeran., no m'hi havia fixat., que n'ets de perfeccionista crack...