dissabte, 11 d’octubre del 2008

Sobre el centre

Sóc del parer que en un país com Catalunya s'ha de governar des del mig i per al mig. O dit en unes altres paraules, des del centre i per a la mitjania. Ho sostinc, per un costat, pel fet que és en aquest espai on s'aplega el gruix substancial de la ciutadania. En major o menor mesura, a tots ens cal treballar; d'una forma o altra, tots destinem una picossada a pagar els rebuts de la hipoteca o les mesades del lloguer; i sigui a 10 o a 1.000 quilòmetres de casa, a l'estiu tots marxem de vacances. A grans trets doncs, una majoria de catalans compartim les mateixes voluntats i, fins a cert punt, unes inquietuds idèntiques. En segon lloc, i fruit precisament d'aquesta configuració –diguem-ne– nuclear, perquè és just al centre de l'eix social des d’on s'obté una perspectiva més ajustada de la realitat. Lluny del punt d’equilibri, per contra, la fuga i les distàncies s'accentuen, com a la pràctica també succeeix amb l’adversitat si l’acció de govern s’aïlla en un àmbit extrem.
No defenso en cap cas polítiques d’ordre exclusivista. És evident que cal atendre les necessitats dels qui resten a banda i banda d'aquest nucli comú. Sobretot les dels sectors menys afavorits. Només faltaria, per descomptat. Ara bé, considero que la manera més òptima de respondre-hi és justament emfatitzant la centralitat de l'acció política. I en concret, parant una atenció especial a dues tasques fonamentals: la de generar riquesa i la de garantir la igualtat d'oportunitats. Alhora, indissociablement.

6 comentaris:

Efrem ha dit...

De fet no tenen més remei que fer això, fins i tot Esquerra i icv s'adonen de la necessitat de crear riquesa i del camí quasi exclusiu d'aquest afer cap a l'empresa privada. Però segurament siguin els únics capaços de garantir una redistribució que redundi en els més desgraciats. Pel que fa a convergència, no ho sé pas, sempre han tingut fama de dretes, i a mi m'ha anat molt bé la beca per estudiar que et donen si ets pobre i no pots pagar la carrera.

Salutacions!

contacte ha dit...

Benvolgut Efrem,
Gràcies, de nou, pel teu comentari. Tu ho has dit amb l'exemple de la beca. És exactament això al que jo em refereixo amb la igualtat d'oportunitats. En l'ensenyament, en la santitat, és clar que sí.
Sobre la redistribució, em fa l'efecte que, més que en forma de subvencions, la riquesa cal fer-la col·lectiva d'una forma productiva. En fi, tot plegat és complexe i complicat d'encabir en un comentari!

Noctas ha dit...

Efrem: Doncs si esquerra i els pseudocomunistes se n'adonen d'això ja estan baixant l'impost de societatas a les petites empreses que amb aquesta crisi ho estan passant molt malament i si despareixen aquests tios que es fan dir polítics i que diuen que treballen per nosaltres ja no podran anar al Bulli dia sí dia també. I no faig demagogia...

Efrem ha dit...

Hi ha subvencions com la beca que de fet són inversions. Fer la riquesa col·lectiva d'una forma productiva... I què se't acut..? Donar feina als pensionistes en empreses gestionades per l'administració..? O com..?

Noctas, segurament tinguis raó. Tot és molt complicat i em quedo sense massa arguments de pes per debatre sobre el sistema ideal.

contacte ha dit...

Apreciat Efrem,
Doncs d'una forma semblant a com molt bé tu defineixes les beques, invertint. Del què es tracta és d'incentivar l'economia productiva. Exempcions fiscals a la mitjana empresa en funció de les polítiques de contractació, sistemes de finançament acord amb la cojuntura actual, en definitiva, apostar pels negocis que realment reverteixen en el dia a dia de tots, d'una forma directa. El govern s'ha passat dècades promovent l'especulació immobiliària i el turisme low cost. Resultat? Tots el veiem. Però és clar, cal fer un gir rotund en la concepció econòmica i això és compliexíssim perquè te repercussions a tots els nivells. Començant per l'ensenyament, tema precari al meu parer.
Tu que ets més jove, com veus el sistema educatiu?

Efrem ha dit...

Aha, aleshores estic d'acord amb tu. Sobre el sistema educatiu penso que ens hem quedat endarrera per varies raons: la nostra societat ja és com és, i aquest factor ja reverteix en el sistema educatiu. Però penso que s'hauria d'ensenyar anglès a un nivell semblant al català i al castellà. Els professors d'anglès que jo he tingut han sigut tots nefastos, això segurament faria pujar el nivell general. No a la tercera hora, per suposat que no. I a nivell superior simplement no s'inverteix prou. Des de la Universitat pública s'ha recorregut a l'entrada de l'empresa privada que només busca el benefici propi i això va cada cop a més amb El pla de Bolonya que volen aplicar, creant cada cop més tècnics que no saben un borrall de res, s'està incentivant la creació d'inútils pseudointegrals, robots per les empreses. I aquest no és el model pel que jo apostaria, jo apostaria per seguir amb una formació no només tècnica sinó també general que busqui la riquesa cultural a més de l'econòmica. A més, penso que s'està retrocedint en el somni d'una Universitat oberta a tothom per tornar a la típica Universitat només apta pels rics, a resumptes de l'entrada de l'empresa privada. L'anglès a la Universitat també és vergonyós. I hi ha també al llarg de tots els cursos el problema dels professors acomodats que no busquen el progrés de l'alumne sinó la comoditat, s'haurien de posar més mesures per evitar això.