Via morta

Tard o d’hora el secret a veus es farà sentència. Tant se val quan. En algun moment –segur que del tot inoportú– el Tribunal Constitucional ens retornarà l’Estatut fet miques. Des d’Espanya sentirem dir que les il·lustríssimes tisores dels magistrats només han retallat quatre nimietats que ressortien; que tranquils; que, si ho mirem bé, el gruix del text roman intacte. La realitat, però, és que allò que esquilaran són els articles clau, els punts vitals que en motivaren la redacció: drets històrics, llengua i finançament. Poc en quantitat, potser. Tot en termes qualitatius.
Sóc del parer que, sobreposant-nos a l’enuig, la previsible mutilació de l’Estatut ens ofereix una oportunitat històrica. No deliro. Podem fer de la ribotada virtut. Si la màxima instància del poder judicial estatal i la meitat de l’arc parlamentari espanyol s’oposen a la voluntat legítima i manifesta dels catalans, aleshores res no pot restar com fins ara. Les relacions entre Catalunya i Espanya per força han de ser esmenades. Un rebuig d’aquesta magnitud esberla i desplaça definitivament els dos territoris. Sense ser-ne conscients, els veïns han activat amb la falla.
Siguem raonables: aigualir l’Estatut acatant la resolució del TC no ens duu enlloc; referendar-lo novament té ben poca solta; i redactar-ne un d’alternatiu ens portaria a topar un cop més amb la mateixa i monolítica pedra. Estem bloquejats. És impossible d’avançar per aquest camí, i en cap cas ha de temptar-nos recular. Cal cercar una drecera. Proposo doncs donar per morta la via estatutària i tunelar la constitucional. Ras i curt: redactar la primera constitució catalana –amb tot el que això signfica.
Ha arribat l’hora. A menys d’un any de les eleccions, el xup-xup independentista bull com mai. Els sondejos així ho confirmen. Les mateixes enquestes apunten, en el pla aritmètic, que els pròxims comicis poden propiciar una majoria sobiranista folgada. I que, a més, l’aliança dels partits d’obediència catalana –n’excloc ICV, d’obediència planetària– pot resultar ser l’única forma de govern plausible. Necessitats particulars, beneficis col·lectius. De concretar-se, per tant, què s’hauria d’esperar d’una coalició d’aquest color? Vista la conjuntura, obligatòriament quelcom transcendental, lluminós.