dijous, 29 de gener de 2009

Espanya

Espanya no existeix. Mai no ha existit de fet. Allò que més se li assembla és l'Estat Espanyol, una realitat jurídica i administrativa d'una dubtosa entitat política. Espanya pot capir-se tan sols per aproximació. Com a tal, només és una construcció mental; una mentida feta veritat a còpia d'anar reiterant-la. Això que alguns anomenen Espanya és un pur artifici; un truc de màgia per a infants, la moneda que els dits dels oncles fan sortir de les orelles de llurs nebots. Espanya és una cabriola matussera per evadir el sentit comú; un salt mortal sense xarxa. És un arbre corcat amb el tronc farcit de serradures; una escorça que sona buida. És un holograma; una presència que percebem quan ens assetja i que s'esvaeix quan provem d'adreçar-nos-hi. És una contradicció en sí mateixa; una font de nyaps inesgotable. És el Frankenstein del sud d'Europa; desfetes cosides a pedaços animades pel llamp de la insensatesa. Unes extremitats esguerrades que apunten en una direcció i un cap que els mana d'avançar en l'oposada. Espanya és la prova més palmària que el concepte d'estat nació ha prescrit; és un fòssil enmig d'un mapa. És un cúmul de circumstàncies compartides, res més; és un bitllet d'anada cap enlloc. És un galleda d'aigua freda; és la mà que s'alça per cridar-te l'alto. Espanya és també un lloc fantàstic; un territori habitat per gent encantadora. És un indret de llum; i de moltes ombres. A dia d'avui, és poca cosa més que una andròmina rovellada que ni els mateixos espanyols mereixen carregar; un llast encara més feixuc d'arrossegar per aquells que no el sentim nostre. Espanya és una idea; una idea desafortunada; una mala idea al capdavall.

13 comentaris:

Efrem ha dit...

Renoi, es veu que t'has quedat descansat! Però si Espanya és tot això, Catalunya en deu ésser, com a mínim, la seva minyona coixa i mig sonada, perquè tela... Tot plegat!

contacte ha dit...

Efrem, bona metàfora aquesta de la minyona. Jo diria que, efectivament, Catalunya és una minyona. Certa autocomplaença, una mica de ganduleria, poc coratge i força dissort l'han dut a conformar-se en ser això. Té, tanmateix, un potencial enorme. En moltes coses, té molt més a dir i a fer que la gent a qui serveix.
Feia temps que volia buidar el pap. Va bé de tant en tant.

Noctas ha dit...

Molt bo Jaume però si Espanya no existeix França tampoc i Alemania tampoc i Italia ja ni diguem i cap refotut estat tampoc existeix. Tots els Estats neixen d'un procés històric que agradarà més o menys i el procés de creació de l'estat espanyol potser és una entel.lequia però aqúi el tens amb bandera himne i selecció inclosa i fent molt de soroll...saludus crack i aquest post l'has bordat!!!

Josep (sl) ha dit...

Com diu l'Artur del blog Comentaris liberals. Espanya és la reserva espiritual d'Europa, Un juràssic park ideològic.

Tenim un gran potencial de Nació emergent al davant si ens ho creiem i ens deslliguem de la cotilla que és avui l'aparell de l'Estat Espanyol.
Això no implica anar contra Espanya, si no a favor de Catalunya. Nosaltres guanyaríem treure'ns un pes dels nostres ronyons i el morrió a la nostra llengua. Ells Guanyarien pau social al desaparèixer el etern debat territorial i Tindrien la possibilitat de plantejar-se el model d'Estat de nou i crear un estat modern i eficient.

contacte ha dit...

Noctas,
Doncs sí, com deia, els estats-nació són una realitat superada. O, si més no, hauria de ser-ho. Alguns més que d'altres, però. Espanya, a part de tenir una història inconsistent, te un present rovellat. Merci per la floreta!
Josep,
Plenament d'acord amb tu. D'acord amb la idea de potencial, d'alliberament. D'acord també en buidar la nostra causa d'acritud. Cal plantejar-s'ho des de la construcció, sempre en positiu. Una altra cosa és com hem d'aconseguir-ho. Aquest és el quid de la qüestió. Merci!

Josep (sl) ha dit...

Et recomano el llibre Catalunya nació emergent de'n Ramon Tremosa.

El problema d'Espanya, és què solament és una Castella ampliada. Pensada pels Castellans ètnics i per als Castellans ètnics on mai han tingut cabuda altres realitats nacionals. I hi persisteix, ara més encoberta, la voluntat d'assimilació dels no castellans i espol·li d'aquests.

contacte ha dit...

Prenc nota del títol i l'incorporo d'immediat a la llista de lectures pendents. M'agrada en Tremosa. Lúcid, directe, pedagògic, i amb una visió clara de com ha de ser Catalunya. El citava, abans que acceptés la proposta de'n Mas, en un apunt.
És exactament això: una mena de refregit ampliat de Castella. Fins quan aguantarà l'invent?

Josep (sl) ha dit...

No ens deixem la gran perla de l'Alfons López Tena: Catalunya sota Espanya. Un gran llibre tot i que a vegades força Ferragós.

L'home del sac ha dit...

Sempre he pensat que Espanya no és més que Castella i tot el que Castella ha pogut apropiar-se.
Ho resumeix molt bé aquell mapa del segle XIX que distingeix entre l'espanya constitucional, la incorporada o assimilada, la foral i la colonial.

http://www.escriptorium.com/wp-content/imatges/mapa1854.jpg

Miraculosa Miró ha dit...

Ostres! la forma del teu escrit m'ha sonat al "Soneto a una nariz" de Quevedo. He tingut un mal moment.

Josep (sl) ha dit...

La idea d'Espanya ara mateix és un mal negoci en tots els sentits. Si per formar-hi part has de demanar perdó pels que ets, no s'ho val.

Efrem ha dit...

Ja trobem a faltar noves opinions a Lux Mundi!...

Alexandre ha dit...

Enhorabona.

Per mi, per llegir-te una mica més enllà de l'últim post i descobrir petites perles.

Per tu, perquè escrius molt bé i em fas somriure!

Una abraçada des d'aquest Agost indomable.